Quin ensurt aquest matí quan hem vist que el tió havia desaparegut. No estava en el seu jaç de coixins i mantes…se n’havia anat.
Tot ens feia sospitar que havia marxat però una ferum pudento de pet, ens feia pensar que estava ja molt empatxat. Efectivament, el tió ens demanava a pets que li donguessim uns quants cops de bastó per poder cagar.
I… sabeu què? I tant que ha cagat. Motos pel pati, neules per esmorzar, contes que parlen d’ell i xocolatines per llepar-nos els dits….què us sembla?
Al final ha quedat ben descansat i ja ens ha dit que fins l’any vinent no vol menjar res més…ens haurem d’esperar!
Comentaris recents